Estació Términus

 Dirección: Magda Puyo / Ramon Simó

"Una aproximació poc convencional a la violència tolerada en la societat contemporània pren la forma d'un espectacle polièdric. Actors i espectadors conviuen en un espai escènic que esdevé una metàfora d'Europa. "

Quines formes adopta la violència contemporània? Més enllà de la seva manifestació física i explícita, el món contemporani conrea i tolera la violència en múltiples formes i en àmbits molt diversos. I el llenguatge de la violència i de la por es converteix, a poc a poc, en el llenguatge dominant. Al vestíbul d'una estació que vol evocar la imatge d'una Europa en punt mort, trobarem, en imatges i escenes fragmentades, històries i personatges que ens parlen d'un món que consenteix l'abandonament de l'humanisme per arribar, des d'aquesta estació, a un destí que encara no ha sabut triar. El masclisme i el gihad, la religió i les falses polítiques, el terrorisme i la guerra, els mitjans de comunicació i la cultura empobrida, la precarietat i la bondat del sistema econòmic seran protagonistes d'un joc teatral que vol ser un testimoni documental fictici de la nostra realitat. Com en qualsevol estació, entre la comèdia i el drama, amb la presència fugaç de personatges que viatgen, que emigren o que defensen el seu territori, que arrosseguen i ens porten les seves històries, que parlen, o canten, o ballen, Tèrminus, el déu de les fronteres, potser somriurà.

Estació Terminus es va estrenar al 2016 Grec Festival de Barcelona al Mercat de las Flors

Es la reproducció de una estació de trenes de qualsevol lloc, I·lluminada con làmpades de sodi.

Los personatjes viuen un engany: SON CUQUES QUE ES CREUEN PAPALLONES